A la primavera del 2009, en una trobada casual d’un grup d’enòlegs, amics, amb afinitats i inquietuds comunes, es comença a parlar de la situació en la que es troba el sector vitivinícola de casa nostra. Catalunya és un país pioner en l’elaboració de vins, amb molta i llarga tradició, amb un important patrimoni vitícola, prestigioses zones de producció i grans vins reconeguts arreu del món. L’actual situació presenta un panorama incert de cara al futur; la globalització fa que cada vegada les empreses hagin de mil·limetrar les seves polítiques de productes, valorant per sobre d’altres les qüestions purament comercialitzadores, tancant la porta a molts aspectes dels que ens hauríem de sentir orgullosos i fer bandera per mostrar la nostra riquesa i el saber fer de molts professionals que durant anys han portat la nostra enologia als primers escenaris mundials, i que per contra han estat poc o gens reconeguts arreu, començant per casa nostra. Aquest grup de professionals, amb arrels i contactes amb quasi totes les zones vitícoles del nostre país, mostra la seva inquietud per aquesta realitat, i abans de quedar-se de braços creuats es proposen intentar fer alguna cosa per reivindicar els valors del nostre patrimoni vitivinícola i sobre tot el paper de l’enòleg com a artífex intel·lectual dels vins que s’hi elaboren.
La tempesta d’idees encetada culmina l’estiu del 2009 amb la proposta de creació d’un col·lectiu professional que té com a propòsits:
- CREAR LLIUREMENT (Vi, Vinagre, Cava… el que creiem, sense patró que digui com)
- GAUDIR CREANT (Sense pressió comercial ni de resultats)
- APRENDRE CREANT (20 ulls i 10 caps segur que ens fan obrir la ment)
- TRANSMETRE IL·LUSIÓ i PASSIÓ PEL MON DEL VI
- POTENCIAR LA FIGURA DE L’ENÒLEG COM A AUTOR INTELECTUAL DELS VINS
- IMPULSAR LES CAUSES PERDUDES E INVESTIGAR EL QUE NO ÉS PROPIAMENT COMERCIAL
- RENOVAR IDEES I REMOURE CONSCIÈNCIES ANCESTRALS (Tot evoluciona)
- SUMAR SINÈRGIES PER CATALITZAR NOUS PROJECTES
- APORTAR LES NOSTRES EXPERIÈNCIES AL MON ENOLÒGIC
- FER TERRER COM A EXPRESIÓ DE LA CULTURA LLIGADA A LA TERRA
El col·lectiu es bateja com a 10sentits, en referència a les persones que s’impliquen en el projecte i al decàleg acordat com a ideari motivador d’aquest moviment.
D’aquestes primeres trobades surten moltes idees que culminen en l’inici del primer repte, el Projecte 2009, que es concreta en la elaboració d’una sèrie de vins molt peculiars, i la seva posterior comercialització per donar a conèixer la feina feta i les possibilitats que ens brinden algunes varietats en vies de ser abandonat el seu conreu, precisament per manca d’interès comercial. És voluntat del col·lectiu dotar el projecte d’un caire pedagògic en lloc de comercial ja que el més important a valorar és la seva riquesa com a diversitat enològica; la valoració econòmica del producte final només servirà per donar viabilitat al projecte i buscar l’autofinanciació que permeti la seva continuïtat en el temps amb noves propostes, sempre diferents, i que engresqui al col·lectiu en nous reptes i als seus seguidors en noves emocions enològiques. No s’ha d’enganyar a ningú; no es tracta dels millors vins de Catalunya ni per descomptat del món. Només volem ser això que per a molts ha quedat desat al racó dels records, els terrers, els aromes i sabors de l’oblit, la curiositat, la inquietud, la nostàlgia però també les noves tecnologies i el saber fer, i per sobre de tot la autenticitat que esperem que els més entesos sàpiguen apreciar merescudament.
Vinos en la Fira de Vins de Torrrelles de Llobregat:
La Varietat
El Sumoi, (reivindiquem el nom de Sumoi en lloc de Sumoll) fou una varietat àmpliament estesa en altres èpoques a diverses zones vitícoles del nostre país que va anar essent substituïda per d’altres de més interès comercial, quedant en l’actualitat poques hectàrees dedicades al seu conreu. Es contempla com a varietat autoritzada a les Denominacions d’Origen Tarragona, Pla de Bages i Catalunya. Segons Xavier Rull al seu Diccionari del Vi, la etimologia de la paraula sumoll prové del terme sumollar que vol dir fer pansir o madurar una fruita (del llatí submoliare), i això ens indica que aquest raïm era utilitzat per a aquesta pràctica: raïm de sumollar.
Agronòmicament és una varietat de bona fertilitat en terrenys solts i ben drenats i admetent be podes curtes. És de brotació primerenca, força sensible a l’oïdi i al podrit. Els seus grans són grossos i ovoides amb una pell fina, tot i que també se’n troben de més petits. És una varietat que tendeix a donar grans produccions d’aquí que per obtenir una màxima qualitat s’hagi de fer un important treball de camp.
La més habitual és la variant negra, però de blanca (el nostre objectiu) també n’hi ha, i les seves característiques son completament diferents. A més que en tinguem constància, en l’actualitat en queden menys d’una desena d’hectàrees d’aquesta variant blanca. La que hem triat per a la nostra experiència procedeix de la localitat de Salomó (Tarragonès).
Elaboració
- Controls de maduració del raïm des de mitjans d’agost del 2009.
- Collita manual el 10 de setembre. Volum total 1.430 Kg.
- Raïm posat en caixes de plàstic d’uns 20 Kg. de cabuda.
- Grau probable del most 12º i acidesa total lleugerament baixa per a les nostres necessitats.
- Tota la verema en caixes es va transportar des de la vinya fins al celler d’elaboració en furgó frigorífic, i en arribar al celler es va col•locar a la càmera a 4ºC fins el moment d’iniciar el procés de vinificació.
- Raïm triat manualment, derrapat i aixafat suau.
- Premsat en premsa neumàtica a 0,2 kg/cm2 de pressió. Rendiment del premsat sobre el 60%. Correcció de sulfurós per evitar oxidacions i inicis de fermentacions incontrolades.
- Most desfangat a baixa temperatura durant 48 hores.
- Posat a fermentar en dipòsit d’acer inoxidable, amb sembra de llevats i correcció d’acidesa.
- A 1/3 de fermentació s’addicionen clarificants i els nutrients necessaris per al llevats.
- En finalitzar la fermentació, es passen 300 litres del vi nou més clar a una barrica de roure americà de torrat mig (Magreñan) de 300 litres de capacitat, es corregeix de sulfurós, i es fa una criança sobre mares amb batonage fins a finals de desembre. La resta del vi obtingut es trasbalsà a un dipòsit d’inoxidable, amb la corresponent correcció de sulfurós.
- Al gener de 2010 comencem a fer les proves d’estabilitat proteica i decidim les clarificacions a fer. Per últim els vins s’estabilitzen en càmera frigorífica a -5ºC, i es deixen llestos per al seu embotellat.
La Varietat
El Trepat negre és una varietat de reconegut prestigi conreada principalment a la DO Conca de Barberà, on s’elaboren excel•lents vins rosats. Està autoritzada segons la reglamentació de les DO Conca de Barberà, Costers del Segre i Cava (és una de les varietats autoritzades per l’elaboració de Caves rosats). La seva extensió abasta les 1.000 ha.
És una varietat vigorosa, de gotims menuts allargats i compactes i els seus grans són grossos i rodons. La seva brotació és primerenca, cosa que el fa sensible a les gelades de primavera. La seva maduració és tardana i presenta bona resistència a la Botritys. S’adapta bé en sòls frescals. És bo treballar-la amb podes curtes, fa també molts rebrots sobre la fusta vella, pel que és molt aconsellable també l’esporga en verd.
El Trepat blanc és una varietat blanca molt minoritària i poc coneguda de la que es loccalitzen pocs ceps en algunes vinyes del Priorat. El que hem fet servir per a elaborar la nostra proposta ha estat collit a la localitat de Torroja del Priorat (Priorat)
En aquest cas hem preferit fer una elaboració molt poc intervencionista per tal de respectar al màxim el caràcter varietal i comprovar les seves possibilitats enològiques.
Elaboració
- Controls de maduració del raïm des de mitjans d’agost del 2009.
- Collita manual el 16 de setembre. Volum total 477 Kg.
- Raïm posat en caixes de plàstic d’uns 20 Kg. de cabuda. Bon estat sanitari.
- Tota la verema en caixes es va transportar des de la vinya fins al celler d’elaboració en furgó frigorífic, i en arribar al celler es va col•locar a la càmera a 4ºC fins el moment d’iniciar el procés de vinificació.
- Raïm triat manualment, derrapat i aixafat suau.
- Premsat en premsa pneumàtica a 0,2 kg/cm2 de pressió. Rendiment del premsat menor del 50%. Correcció de sulfurós per evitar oxidacions i inicis de fermentacions incontrolades.
- Grau probable del most 14º i acidesa total baixa, amb necessitat de correcció
- Most desfangat a baixa temperatura durant 48 hores.
- Posat a fermentar en dipòsit d’acer inoxidable, amb sembra de llevats i correcció d’acidesa.
- A 1/3 de fermentació s’addicionen clarificants i els nutrients necessaris per al llevats.
- En finalitzar la fermentació, el vi obtingut es trasbalsà a un dipòsit d’inoxidable, amb la corresponent correcció de sulfurós.
- Al gener de 2010 comencem a fer les proves d’estabilitat proteica i decidim les clarificacions a fer. Per últim els vins s’estabilitzen en càmera frigorífica a -5ºC, i es deixen llestos per al seu embotellat.
La Varietat
La carinyena és una varietat negra àmpliament estesa per la nostra geografia. Autoritzada en 9 denominacions d’origen catalanes però és conreada principalment al Priorat, al Montsant, a la Terra Alta i a l’Empordà, tenint també un paper important a l’Aragó i a França on és la varietat més abundant, principalment al Sud (AOC Costers del Rosselló i AOC Cotlliure).
La etimologia del seu nom pot provenir de la població aragonesa de Carinyena o bé de la ciutat occitana de Carignane, com ens indica Xavier Rull al seu Diccionari del vi. Trobem també altres sinònims del nom com caranyena o esquinça-roba. En castellà rep el nom de Mazuela.
Agronòmicament és una varietat de maduració tardana, molt vigorosa, resistent a la secada, molt productiva i amb tendència a la sobreproducció en terres bones i fondes. Per poder-ne controlar el seu vigor és ideal conrear-la en terrenys prims o pedregosos (com a l’Empordà i al Priorat). És sensible a l’oïdi i podrits ja que té un raïm gran i compacte (apinyat), amb el gra esfèric i també gros d’un característic color blavós
La Carinyena blanca (Carignan blanc) és considerada una mutació blanca de la Carinyena negra, identificada cap al 1900 al Roselló francès, on encara ara es conreada amb una certa extensió (actualment es troben unes 1200 ha repartides entre el Languedoc i les Côtes du Rhône Meridionels). També la trobem de forma gairebé testimonial a l’Empordà on se n’està intentat recuperar el seu conreu. Les seves característiques agronòmiques no varien respecte a la tradicional negra.
La Carinyena, si bé és la negra de la que més hectàrees es conreen, la blanca no és molt coneguda i hem volgut aprofitar l’avinentesa de fer una prova d’elaboració d’un petit volum de raïm procedent de la localitat d’Espolla (Alt Empordà).
La proposta ha estat fer una vinificació tradicional en dipòsit d’acer inoxidable a temperatura controlada, amb una posterior criança sobre lies per donar cos i estructura al vi resultant.
Elaboració
- Controls de maduració del raïm des de mitjans d’agost del 2009.
- Collita manual el 23 de setembre. Volum total 716 Kg.
- Raïm posat en caixes de plàstic d’uns 20 Kg. de cabuda, presentant alguns d’ells una certa passificació
- Tota la verema en caixes es va transportar des de la vinya fins al celler d’elaboració en furgó frigorífic, i en arribar al celler es va col•locar a la càmera a 4ºC fins el moment d’iniciar el procés de vinificació.
- Raïm triat manualment, derrapat i aixafat suau.
- Premsat en premsa pneumàtica a 0,2 kg/cm2 de pressió. Rendiment del premsat sobre el 55%, degut en part al premsat suau que vam aplicar i en part a la passificació.
- Correcció de sulfurós per evitar oxidacions i inicis de fermentacions incontrolades.
- Grau probable del most 14º i acidesa total força correcta per la nostra elaboració
- Most desfangat a baixa temperatura durant 48 hores.
- Posat a fermentar en dipòsit d’acer inoxidable, amb sembra de llevats i correcció d’acidesa.
- A 1/3 de fermentació s’addicionen clarificants i els nutrients necessaris per al llevats.
- En finalitzar la fermentació, el vi obtingut es trasbalsà a un dipòsit d’inoxidable, amb la corresponent correcció de sulfurós.
- Al gener de 2010 comencem a fer les proves d’estabilitat proteica i decidim les clarificacions a fer. Per últim els vins s’estabilitzen en càmera frigorífica a -5ºC, i es deixen llestos per al seu embotellat.
Información
No hay comentarios:
Publicar un comentario